213 Dies

203 dies ++

2007-10-17T07:54:00.001+01:00

Hola, hola, hola, estimats amics i amigues que ens heu seguit pel blog...
Això s'ha acabat! seguint el que diuen les dites: tot el que comença acaba, o tot el que puja baixa, o "dura lo que dura dura"... i no som nosaltres qui les desvirtuarem... tot i que no hi estem del tot d'acord. L'univers te fi? puc omplir el meu cap i no poder aprendre res més? l'energia s'acaba? quanta estona puc aguantar sense anar al lavabo? i que collons vull dir amb tot això? Doncs que un viatge es porta per dins, no és un lloc o una hora... és una sensació de llibertat, un estat d'ànim, un bon rotllo, un somriure permanent, és vida, és tu mateix multiplicat per mil! diríem que és com un encanteri que es pot fer desde casa: t'agafes un dia amb sol i t'estires a l'herba escoltant els sorolls de la natura mentres mires el cel blau, el contacte amb la terra i l'aire fresc que et fan sentir bé, molt bé... llavors graves aquesta imatge al cervell i portes la sensació sempre dins teu, plogui, nevi, faci boira, troni o sigui fosc... i així interiorment pots estar viatjant sempre, vivint la mateixa sensació .. és més barat i no té efectes secundaris, però requereix d'un esforç que a mesura que practiques es fa cada cop més fàcil, perquè passa a formar part de tu mateix... el viatjar no acaba mai...

Ha estat fantàstic: Hem vist, tocat, ensumat, olorat, menjat, dormit, sentat, cagat, banyat, caminat, cansat, cantat, somrigut, rigut, plorat, patit, conegut, viscut, evolucionat, experimentat, viatjat, arriscat, estudiat, après, acomiadat, inspirat, i sobretot comprat a TOT ARREU :) Ens hem trobat gent de tots colors, formes, mides i olors, creències i pensaments, com en un gran zoo humà. Hem canviat? Doncs una mica si... com a parella mai havíem estat tan bé i com a persona em sento més tranquil i content que mai, que duri! :)

Apart de la filosofada, el viatge físic si que ha acabat i tot i que cap al final la Lucia enyorava casa seu, estem d'acord en que ja hi tornariem a ser, viatjant de nou, més experimentats que abans i menys que demà, disfrutant de la llibertat absoluta i de les aventures que se'ns dibuixin pel camí. Apart de tot també s'ha de reconèixer que mentre viatges com ho fem nosaltres no tenim responsabilitats, fet que ens allibera del món actual en el que vivim.
Ara però és el moment de tocar de peus a terra, així que per començar en tenim prou amb iniciar una nova vida a Vic i treballar-nos el futur de nou, dins de la societat benestant on vivim ... o més aviat una mica esclavitzada; que hi farem!... no crec tampoc que ens agradés viure com els indis o com els africans, estem ja moldejats d'una altra manera... o potser no? En fi, cadascú té la seva opinió al respecte, pel que a fa a mi crec que podem viure com escollim viure, i no pas al contrari, que sense adonar-nos vivim com la gran massa ens fa viure.

Fins la pròxima!

Impressions de Tokyo

2007-10-17T07:47:00.000+01:00

A Tokyo estan flipats!
Lavabos futuristes on un xorro d'aigua calenta et neteja els baixos després d'una bona evaquació que deixa de ser relaxada just en el moment en què notes l'aigua entrant a contracorrent i saltes de manera inverossímil amb una ganyota estupefacte gravada a la cara :) Banys públics dividits per sexes on conviuen totes les classes socials desde treballadors ordinaris a judges o Yakuzes de la mafia, a més d'altres tipus de fauna més animal que es desprèn de tants cossos despullats, remullats i violentament netejats amb dures esponges, això sí molt net! on alguns occidentals podem fanfarronejar de la dita que els orientals la tenen més petita :) Tribus urbanes sempre fashions, que representen desde els anys 20 a l'actualitat més futurista. Internet adictes, manga adictes, joc adictes, European i Amèrica adictes, estricte adictes... i també rics en cultura històrica (shogun, geishas, samurais, honor, lleialtat, educació i respecte, meditació zen, fengshui), gastronomia (sushi, sashimi, algues marines, balena, ceremònia del tè), art (bonsais, pintures, manga, anime) i ciència (edificis contra terratrèmols, energia mareamotriu, ciència marina)... una bona barreja.
Només vam visitar la capital de Japó que és força interessant, però crec que s'ha de veure la resta del país, on al sud hi ha la població més rural i les illes més càlides i al nord la zona més feréstega i les muntanyes més altes i fredes. Ho deixem per la pròxima vegada!

Tokyo - Rio de Janeiro

2007-10-14T17:24:00.000+01:00

BubbleShare: Share photos - Share your baby pictures

Tokyo Festival

2007-10-14T17:22:00.002+01:00

BubbleShare: Share photos - Lead Toys

Tokyo people

2007-10-14T17:22:00.001+01:00

BubbleShare: Share photos - halloween photos

Fish Market

2007-10-14T17:20:00.000+01:00

BubbleShare: Share photos - Here comes Halloween!

Tokyo City

2007-10-14T17:17:00.000+01:00

BubbleShare: Share photos - Here comes Halloween!

Ubud ciutat i mercat

2007-08-17T14:44:00.000+01:00

This album is powered by BubbleShare - Add to my blog

Ubud Cultural

2007-08-17T14:43:00.000+01:00

This album is powered by BubbleShare - Add to my blog

Ubud

2007-08-17T14:40:00.000+01:00

Ubud es una ciutat de l'illa de Bali on es dona la coincidencia que els artistes poden viure de la seva feina sense haver de morir-se abans... N'hi han de tots els colors, els que son bons de veritat i els que viuen de la simpatia dels turistes, pero el fet es que la ciutat te caracter. Cursos de pintura, ball tradicional, dansa, escultura, batik (pintura de teles utilitzant cera per a fer el negatiu), estan disponibles per a tothom. A la ciutat i pels voltants es troba Luxe a preu de cost, tot el que et puguis imaginar assequible per a la butxaca occidental de classe mitja, restaurants amb tots els detalls, hotels enmig del bosc, que per cert, no es bosc sino jungla, cases de disseny, tot en la mesura justa, ple de petits detalls pero sense ser carregos... Per les afores, em refereixo a 500 metres del centre, el verd exuberant dels cultius d'arros que ocupen qualsevol espai que estigui lliure, la vegetacio que rodeja els rius, els temples, i la varietat de colors li donen una atmosfera molt alegre... nosaltres hi podriem viure tranquilament!
Per fer-nos a l'idea ens vam fer un tractament de princeps en un local de massatges: aixo es massatge d'una hora, crema de yoghurt, massatge exfoliant i bany de petals de roses, i nosaltres ben despullats! quina situacio... imagineu-me a un metre de la meva dona mentres una Indonesa em frotava l'exfoliant! ... ja ho diu la meva mare que els viatges curteixen! Total que vam sortir nets i pulits com mai... sobretot jo :)

La vessant mes rustica d'Ubud ens porta les famoses baralles de galls, que es van prohibir per les apostes, tot i que encara es veuen grups d'homes amb els seus galls al costat discutint ves a saber que... potser quin es el millor gall? de la vessant agricola el tipus de cultiu, que plantarem l'any vinent? arros potser? i de la vessant climatica basicament que hi han dos estacions , la seca i la de pluges, i ara estem a la seca... que ploura dema potser? doncs no!
Aixo es tot i fins la propera. Per a mes informacio mireu les fotos anteriors.

Nota: No vaig comentar-vos que a les illes Guilis, on no hi ha poli, et trobes en alguns dels mateixos restaurants de la platja, com a plat del menu adequadament escrit a la pissarra, una promesa que moltes religions prediquen i que en aquest raco de mon posen en practica amb metodes mes que dubtosos :) " We send you to heaven, Magic Mushrooms!_ pels que van fluixos en angles: T'enviem directe al cel, Bolets Magics!"

Illes Guili Lombok: Guili Meno_Guili Trawangan

2007-08-17T14:12:00.000+01:00

This album is powered by BubbleShare - Add to my blog

Posta de sol a KuDeTa; Platja Bali

2007-08-16T04:31:00.000+01:00

This album is powered by BubbleShare - Add to my blog

Cases Bali & Illes

2007-08-15T06:32:00.000+01:00

This album is powered by BubbleShare - Add to my blog

Volca Bromo_Borobudur_Monkey Forest

2007-08-15T06:27:00.000+01:00

This album is powered by BubbleShare - Add to my blog

Equip "BINTANG" surf

2007-08-09T11:04:00.000+01:00

En coneixo un que s'ha proposat patrocinar la cervesa Indonesa BINTANG per la plana vigatana, aixi que tot eixerit ell es va presentar a la botiga, amb el somriure als llavis i la mirada perduda, ... i no se li va ocorrer res mes que regatejar no se quantes samarretes Bintang per a tots els seus colegues! cada una de disseny memorable... i sense manigues, quin artista! El contorn blau dels laterals, que resegueix les aixelles i part del pit, l'equilibri de linees, la composicio i el nom BINTANG amb lletres word n. 72 al mig, sobre el fons blanc de la samarreta, li van il.luminar els ulls... Diras que el sol afecta al cap de les persones, doncs val a dir que ja he vist mes d'un amb aquesta samarreta, sera que esta de moda? ... no se, el material es prou bo... potser podriem fer que aquesta samarreta sigui memorable i per tothom desitjada... aixo si , en la versio sense manigues! "Oi tant! i Aixi va sorgir l'equip BINTANG!"
Estant a Bali, Kuta, i despres d'uns dies de relax ja tocaven uns dies d'accio, i el patrocini que ens proporcionava la samarreta BINTANG nomes es podia invertir en un esport d'elit, el SURF (SUFRe pels novatos), aixi que 4 intrepids es van llencar a la mar. En aquest punt, i sense mes preambuls, procedeixo a explicar un dia de surf de l'Equip Bintang; ho fare amb clau "Neng de l'Hopitalet", que quadra mes amb el rollo surfer d'estar per casa:

L'equip, sense esmorzar i mitja hora mes tard del previst (i no miro a ningu), s'enfunda les taules de surf i camina descalc cap a la platja, i sense samarreta...
el patrocinador Bintang ho portem escrit al pit, com en Superman!
-"Jope, como pesa la tabla, nada nada, no hay dolor nengs, todo musculo"
estem a punt de trepitjar la sorra de l'Arena
-Equipo BinTang sale a la pista, oooooohhhhhh... venga todos, en coro, BINTANG TEAM!... mira como esta el patio neng, lleno de xurris en bikini! espera que me tenso para marcar musculo, ep! y ahora cara de malaleche... si TsenTsei, si TsenTsei! no problemo que he visto Terminator 20 veces... y mirando a lo lejos, muy lejos, como buscando las olas... si Tsen Tsei, que Pofessional! voy inflao nengs, me voy a beber todo el mar, como me llamo Juanfra!"
i posem la paradeta a la sorra
-" Oye estas olas son muy altas, no? tranquilo que aqui estoy yo... eso si ponme crema que me quemo, nada...factor 80, que aunque soy to musculo tengo la piel muy sensible"
i anem cap a l'aigua
-" Ondia! que fria esta el agua! tio, pero esto no es el tropico! tricitricitrici, se me ha puesto la piel de sapo... venga equipo! que solo es agua, joder! si Tsen-sei, ya estoy encima de la tabla... uy que dolor! como se me pegan los pelos, tanta cera! tengo el plexo solar chamuscado! vale vale, no hay dolor, no hay dolor, continuamos... bufbuf... no puedo entrar, no puedo entrar... bufbuf... jolin cuanta agua... mar, estate quieto ya o te doy un par de yoyas!... bufbuf, porque hoy estoy de buenas, que sino!... bufbuf, cuantas olas y que frio!"
la musica de Rocky sona de fons, you are the champions tambe
-" que grandes las olas no?... No fear nengs! que ya viene la ola, ya viene, rema, rema... jo como cansa... mas mas, me envalo, ala ala, pongo las manos en la tabla, POR MI MADRE! Jeronimo! levanto la cabeza y veo un par de tetas de campeonato que me dejan ko y claro, luego me caigo, que sino!...mmmrrrffffffff mmmrrrffffff las manos a la cabeza, cuantas vueltas, y sin respirar chaval, bajo el agua, sin aire aire, necesito aire... uf por fin salgo.. vigila la tabla! patapum! en todo el cogote, lo que me faltaba! Estas bien? si si, no pasa nada... pues ven de nuevo... ehhhh, mira es que tengo una inquietud, cuantos granos de arena hay en la playa, y tio, necesito saberlo... cuando acabe vuelvo, que esto del surf mola mogollon!"

En resum, la samarreta es tan cutre com aquest escrit jeje :)

Ara calor... Ara Fred

2007-07-21T12:56:00.000+01:00

Quina calor! Sento el pessigolleix d'una gota de suor que m'esta regalimant desde el front fins a l'entrecuix; al estar sentat no baixa mes, sino que es recull en forma de bassal a la cadira (diga'm exagerat...). Despres de 3 hores de vol amb l'aire acondicionat a tota pastilla hem arribat a Djakarta, amb la cara contorsionada pel fred (diguem mirant cap a Australia), i el somriure simpatic de la mort dolca als llavis. Al sortir de cop i volta a l'aire lliure hem patit el xoc de temperatura normal i ens ha canviat la cara de nou (diguem ara mirant cap a Europa), pero no passa res... estem molt forts! Ultimament passem del fred a la calor bruscament, de l'alta temperatura dels carrers a l'aire acondicionat dels grans edificis, alteracions centigrades que com a efecte secundari endureixen la pell, i el que es posi per davant... si si, efecte "temple" en diuen; es un tractament superficial que els millors forjadors guardarien en secret... com el que feien a les espases... i la veritat... a mi encara no em fa falta... i en tot cas hi ha la Viagra que com a minim no constipa :)

Un cop assimilada la temperatura ens dirigim al restaurant, suadets pero be, on t'ensenyen el menu amb tots els plats fotografiats i el nom, que en fi, no entenem. Segons la fotografia i la gana esculls, i en pocs minuts tens el plat a taula, a vegades s'assembla... i a vegades no. Pero aixo passa, el que no passa es quan el proves i esta tant picant que no passa, i no passa ... perque no hi ha manera que passi, ja et posis vermell, fuxia, lila o negre, i facis mimica amb la boca. Aixo li ha passat mes d'una vegada a l'aventurera gastronimica de l'equip, la Lucia... pobra: "Un altre cop no!...snif, Per que!...snif, perque posen tant xile a tot arreu! ...snif... snif, amb la gana que tinc i tant bo que seria sense xile...snif" i va menjant mentre li supuren els ulls per l'irritacio gustativa i fa senyals de fum amb les orelles; ja ho diu la meva mare que no hi ha res com tenir gana :)... Evidentment el picant fa suar pero "mala hierba nunca muere" i tornem al carrer... una noia amb vel i visera incorporada, samarreta i pantalons llargs, es passeja pels carrers, el sol escalfa per a tothom, i estic segur que ella deu estar molt escalfada (en el bon sentit de la paraula, punyeteros!) ... quan de sobte una musica nostalgica sona pels carrers de la ciutat, es l'hora de la pregaria, a l'illa musulmana de Java.

Pd: per cert, aixo em recorda quan vam anar al cinema a Bangkok i ens van fer aixecar de la cadira mentre escoltavem l'himne nacional i ens mostraven deu mil fotos del rei (que no es gaire afavorit que diguem), i Lucia i jo se'ns va ocorrer ballar al ritme de la musica, una imatge tan bucolica com ballar la musica del "Telediario"... potser els nostres pares feien el mateix durant el "nodo"... no crec!

Yangoon-Mandalay-Amanapura_Bangkok Serps

2007-07-20T14:55:00.000+01:00

This album is powered by BubbleShare - Add to my blog

Bagan

2007-07-20T14:53:00.000+01:00

This album is powered by BubbleShare - Add to my blog

Trekking Kalaw

2007-07-20T14:51:00.000+01:00

This album is powered by BubbleShare - Add to my blog

Inle lake

2007-07-20T14:45:00.000+01:00

This album is powered by BubbleShare - Add to my blog

La cara de Myanmar

2007-07-20T14:42:00.000+01:00

<This album is powered by BubbleShare - Add to my blog

Myanmar (Bodegon)

2007-07-20T14:39:00.000+01:00

This album is powered by BubbleShare - Add to my blog

Vida de Gos

2007-07-01T17:04:00.000+01:00

This album is powered by BubbleShare - Add to my blog

Full moon Party

2007-07-01T17:01:00.000+01:00

This album is powered by BubbleShare - Add to my blog

La vida del Yogi

2007-06-26T10:19:00.000+01:00

This album is powered by BubbleShare - Add to my blog

IOGA a Tailandia

2007-06-15T06:34:00.000+01:00

Ummapameju, Ummapameju ...... (sense desafinar :)) que si no no funciona el mantra...
Respiracio, concentracio, focalitzacio, visualitzacio, meditacio, expansio, univers...

oncs si, estem fent Ioga cada dia, 6 dies a la setmana, 7 hores al dia, i jo em pregunto... estem be del cap? Doncs depen, aquest mon es molt interessant, predica l'espiritualitat de les persones en contraposicio amb el mon materialista on vivim, mitjancant un serie d'exercisis fisics enfocats a percebre l'energia interna del cos i una serie de lectures sobre diferents aspectes del Ioga, que suposen tota una filosofia de vida, potser mes en harmonia amb el que ens envolta, tant coses, animals com persones (aquests ultims molt semblant a vegades, oi?)

El tema es forca divertit. El primer dia estavem tots amb els ulls tancats anar fent posturetes, el cap cap aqui, l'orella cap alla, els ulls guerxos, la cama torta... la veritat, jo, que no aguantava ni 2 segons amb els ulls tancats, no podia contenir el riure, semblavem una colla de malalts... :)

Pero mica en mica t'acostumes i es com anar al gimnas a fer peses, pero amb el cap, mes ben dit musculacio de cervell, perque el cervell es un organ mes del cos, no es el "jo", sino un element mes en mans del "jo", el qual no para mai de moure's caq aqui i cap alla, com un mono inquiet, i intentar tenir-lo focalitzat es mmmooolllllttt dificil! En teoria parar de pensar es la fita, poder viure en el moment present es la fita, " No cogito, ergo sum"

Be, el resultat es que em fan mal totes les articulacions, doncs de tan estirar-me, jo que soc mes dur que una sabata ( i no parlem de la lucia, que sembla un pal), pateixo d'efectes secundaris. A veure si a final de curs aconsegueixo tacar-me les puntes dels peus amb les mans, que trist!

Enmig de tot aixo hem assistit a la festa de la piscina, on vam veure uns numerets molt "originals", i la Lucia es va comprar un banyador dels anys 70 i es va fer un collar de pedres naturals (ulls de santa Llucia) de la platja del davant de casa, units amb cadeneta que va aprendre al cole o amb la seva mare. Tot una artista!
Aixi mateix es va proposar no parlar en un dia, com a prova personal, i es va estar sense parlar 3 dies!!!, jajaja, doncs en els moments de debilitat apareixia aquella pregunta inesperada que tot plegat et responia, o aquell comentari reflex al gos molest que es volia treure de sobre... total, que tornar a comencar... pobre... pero finalment l'orgull va poder mes i prova superada! Son 5 preguntes acertades a 25 pessetes la pregunta fan un total de 125 pessetes biennnn!!! 1,2,3 ...

Aquests Ioguis et proposen tot de neteges corporals... i jo pensava que aixo era normal, si et fa olor l'aixella et poses una mica de desodorant, si estas tot suat et canvies la samarreta, si estas brut dissimules... jejeje... doncs no! resulta que es tracta de netejar-te per dins tambe. Aixi que abans d'ahir estavem tots dos a les 7:00 del mati bebent gots d'aigua calenta amb sal i anar fent exercicis per fer passar l'aigua pels intestins, per acabar patint un efecte sifont que significa anar al lavabo espontaneament fins que el que surt es tan clar com el que entra... nomes dir-vos que vam acabar amb el forat del cul coent!
Ens hauran de portar al psiquatra quan tornem a casa... :) pero cap problema perque ens hem graduat i ens han donat un certificat! "Primer mes de bogeria: superat amb nota"

Be, deixant de banda una mica la broma, la gent que hi ha per aqui te els ulls mes brillants i plens de via que he vist mai, carregats de forca i energia, i aixo es contagia. Aixi que ens veureu arribar amb un somriures d'orella o orella com el dolent de Batman :)

Kathmandu / Nepal

2007-06-10T10:15:00.000+01:00

This album is powered by BubbleShare - Add to my blog

Bakthapur

2007-06-10T10:12:00.000+01:00

This album is powered by BubbleShare - Add to my blog

Bakthapur Cap d'any 2064

2007-06-10T10:08:00.000+01:00

This album is powered by BubbleShare - Add to my blog

Thailandia Sunset

2007-05-29T08:05:00.000+01:00

This album is powered by BubbleShare - Add to my blog

Thailandia: Bangkok

2007-05-29T07:46:00.000+01:00

This album is powered by BubbleShare - Add to my blog

El menjar

2007-05-27T11:25:00.000+01:00

Despres del relat historic de la Lucia sobre les seves experiencies als sanitaris, jo em centrare en el kit de la questio, la font de la seva inspiracio, el perque de tot plegat... que va ser primer l'ou o la gallina... el menjar o les deixalles corporals? No ho se, i dificilment algu o podra respondre mai, pero el meu cas es mes simple:
Basicament es que tinc GANA, pero ja NO se que menjar, estic cansat de sempre el mateix, quin avorriment; de primer tenim arros amb pollastre, o vedella, o gambes, o calamars (i picant que no falti), i de segon noddles d'arros amb pollastre, o vedella, o gambes, o calamars (i picant que no falti), i de postres no n'hi han! Clar que per variar tambe pots agafar d'acompanyament una amanida de d'arros o de noddles d'arros amb pollastre, o vedella, o gambes, o calamars!
Ultimament em donava per esmorzar sopa d'arros o de noddles d'arros amb pollastre, o vedella, o gambes, o calamars, i quan acabava estava xop de suor, i mirava de reull a la Lucia entre esbufecs continguts:
- esta bo, eh?
- si, si, slurrpp, slurrppp, pica una mica eh?
- que tens la cara vermella?
- No! es moreno gamba...
Ostres, una mica d'imaginacio! La cuina mediterrania al poder! On son els plats de la mare, o de la sogra!
Tambe s'ha de reconeixer que a part de que es molt car i no val res no mengem massa carn i aixo limita la nostra dieta, tampoc es que ens vingui massa de gust, en fi, per sobreposar-nos d'aquest dilema alimentici hem decidit fer un curs de Ioga, que comencem dema. Aixo es el que necessitava! Meditacio i control mental contra la gana i la gran varietat de plats del sud-est asiatic!
Es tracta de fer 5 hores diaries de Ioga i meditacio, aprenent la base teorica i historica, i cuidant l'alimentacio (nomes arros!) per depurar el cos... i jo penso que funcionara, si elevo l'esperit segur que no m'afecten aquest problemes mundans, amb aquesta dieta i una mica de vent la levitacio es pa sucat amb oli! Aviat serem lleugers i eixerits com un colibri! La Lucia millor que no es posi de perfil no sigui que desaparegui momentaneament de la vista :)
Us explicarem com va l'experiencia, fins aviat!

Xina: Beijing, Shanghai, Guanzhou

2007-05-24T05:06:00.000+01:00

This album is powered by BubbleShare - Add to my blog

Xina: Guilin, Xian

2007-05-24T04:56:00.000+01:00

This album is powered by BubbleShare - Add to my blog

Escatologicament parlant

2007-05-12T09:10:00.000+01:00

Ens sobta a tots els occidentals com l'evacuacio dels residus corporals son resolts tecnicament depenent de la cultura; aixo es pales en les converses que han sorgit al llarg del viatge i que a mes de provocar riure, ens fan adonar de que es un punt important per entendre la cultura d'un poble o un pais, a mes d'estar a l'avast dels ulls de qualsevol viatger...Fins ara hem viatjat per la India, Nepal i Xina a mes de comencar el nostre viatge per Tailandia i les diferencies son mes que notables... Farem doncs una introduccio general al regne escatologic internacional.

Hi ha el water europeu o occidental, que es el que utilitzem nosaltres normalment...un water que podriem dir de forma sinuosa, on ens asseiem i que, dissimulada i 'reposadament', expulsem a l'exterior el que ens sembla una cosa repugnant i amb la necesitat d'evitar, oblidar i no tocar....Diem 'reposadament' ja que a part de l'esforc natural de l'accio, quat sortim fora de la nostra llar molts de nosaltres no ens asseiem i la forca necessaria per mantenir-se en una posicio adient es sobrenatural, pero almenys ens consolem pensant que ens ajuda a mantenir les cames tonificades!... Quant les necessitats fisiques han estat assolides ens trobem amd el dubte existencial de tirar o no tirar la cadena, mira que sembla una feina facil!, doncs no, et troves molts cops que la gent no ho fa... segurament pensar que despres de tota la feina i sense rentar-te les mans han tocat l'interruptor no anima a tocar la manivela, encara que sempre es pot fer un esforc (despres t'has de rentar les mans o no!), aquest dubte es tan extes que n'hi han d'automatics, suposo amb una cel'lula fotoelectrica, i aixi els grups de neteja o els que utilitzen les intal'lacions en un futur molt proper s'eviten trobar uns regals tant especials.

El seguent de la llista es el que en diem water turc i que es el mes utilitzat en aquests paisos...aquest es constitueix basicament per la col.locacio d'una plataforma de ceramica on tu situes els peus en la posicio senyalada, 't'acoches' i fas les teves necessitats. Molts cops ens hem trobat que la part de la plataforma se l'han saltada, a mes a mes de no saber que existeix una cosa que es diu sifo, aixi que encara que estes net el tuf era considerable, o finalment no existeix el que en diem clavegueram, en aquest casos el forat dona a una cavitat mes o menys fonda on tu veus la muntanyeta de merda sota...suposant que es recull la merda cada tant... diguem que es com una fosa septica a la vista. En aquest casos, normalment, si no ens hem pogut aguantar, hem utilitzat l'opcio 'al natural' que parlarem mes tard, al darrera de les intal.lacions, on es veia pels rastres trobats que molta gent tambe havia tingut el mateix pensament.

Parlem de la cadena del water, n'hem vist de ma com les nostres, de peu on s'evita el problema comentat anteriorment, o apareix en forma de dutxa en miniatura, aixi doncs a mes de tirar aigua pel water el netejes, si vols (el problema amb la mini dutxa es que no hi ha manera de que marxi la merda aixi que optes per omplir un minicubell i d'aqui tirar-la al water), i finalment ens trobem una aixeta a uns 40cm d'altura amb un gotet que te dos funcions, el de tirar la cadena i el de rentar-se la ma, ja que son molt ecologics i no estan acostumats a l'us reiterat del paper, el qual embussa les instal.lacions, aixi que normalment, et trobes una nota a la pared, on t'explica que el paper es tira a la paperera del costat, la qual cosa suma a la ferum generalitzada...Inicialment, els waters turcs eren un problema i una incomoditat, ens colocavem 'acharrancats' com podiem, alguns m'expliquen que fins i tot es treien els pantalons ja que tenien por de no encertar...be be, ara que ja hem masteritzat la tecnica la veritat es que son mes comodes i nets d'utilitzar, obviant la ferum, no has de tocar res i les cames no es cansen tant...tot i que he de dir que alguns encara prefereixen els waters occidentals.

Abans de continuar amb l'explicacio, un incis molt important...la separacio dels diferents cubicles als waters publics, encara que sembli d'una logica espatarrant, tres parets i una porta, no es ben be el que ens hem trobat....primerament, les altures de les parets divisories son variables, de les mes altes que una persones a les que, fins i tot 'acochada' et surt el cap per sobre, aixi es pot mantenir una conversa civilitzada amb les persones que tens al costat. Despres n'hi han amb porta i sense porta....i finalment, els mes interesants son els que no tenen separacions interiors, o sigui tu estas fent la feina i hi ha gent no nomes al costat sino tambe davant!!! ...mirant mes del normal ja que ets diferent...en aquest casos el pitjor que et pots trobar es quant la del teu costat o la de devant esta cagant....uppsss!!!

Tambe hem vist el que natros anomenem 'de canal', que es un canal artificial d'aigua corrent on tu fas les teves necesitats...el que no se es com la cacona s'en va (encara no ho hem provat) ja que com sabeu tots, n'hi han de mes o menys consistencia i mes o menys 'enganxifositat'. Aquests waters em recorden uns que havia vist a unes ruines romanes a Turquia, crec que era Efeso....es que son molt adelantats aqui.

I per ultim, diguem que es 'al natural', o sigui a qualsevol lloc, molt extes a tot el mon quant estas al camp, pero a la India esta extes fins i tot a la ciutat, on hi ha una letrina natural a cada cantonada, tant parlant de necessitats menors o majors. A mes podem notar un altra diferencia i es que ni busquen un arbust per amagar-se darrera.

PS. En relacio als nens petits hem vist una cosa molt curiosa a Xina...en lloc de portar paquet els hi coloquen uns pantalons oberts per sota....de manera que si volen fer cacona nomes tenen que 'acocharse'.

Bangkok: La ciutat dels Angels

2007-05-11T05:35:00.000+01:00

Hola desde Bangkok, la ciutat dels Angels... perque es deu dir aixi, sera perque hi han mes missatgers de deu per aquests voltants?, o es que la gent es mes eterea... seran les sopetes de noodles que afavoreixen la linia... no ho se, pero el cas es que la seva dieta es mes sana, ara, tinc unes gane sde menjar un bon pernil salat! Avui anem a veure un combat de Mua Thai, per fi! feia molt temps que en volia veure un en viu i en directe... i sincerament... millor fora del ring, no per res, perque jo estic molt fort, sino per no deixar a ningu en ridicul. Ahir la Lucia va fer honor a la seva gana perpetua i es va menjar unes llagostes fregides (no llagostes de mar!... no volem haver de rentar els plats per pagar el sopar, sino llagostes de terra, jo ho entenc, esta be combatre la plaga d'aquests insectes simpatics... (la pobra "Abeja Maya" es debia horroritzar al veure el seu amic decapitat per unes dents enormes :))
En fi, jo no estava pel tema, la visita al barri xino de Bangkok, observant un grup d'actors com es maquillaven abans d'actuar en un carrer amagat (fotos interessants!) i el refredat galopant que la Lucia ha volgut compartir amb mi com a una bona dona, no deixava lloc per la labor humanitaria de promoure amb les meves predileccions alimentaries la "caza" de la llagosta.
En el proxim episodi podreu veure les fotos que tenim pendents un poble sorprenent de Nepal, tot el que hem vist de Xina i els comentaris associats sobre aquest poble tan ric culturalment com consumista com Occident (rodoli que te vi!)

Xina

2007-04-29T11:46:00.000+01:00

Nihao! Ja hem entrat a Xina, un altre gran pais amb mes gent que mosquits... cosa que no vol dir que em molestin, sino que ells caminen i no s'aparten, es igual. Ahir anavem pel carrer plovent i li vaig clavar la punta del meu paraigues a mes d'un, jo anant recte i ells simplement no apartant-se, es curios, deuen ser masoques. Del trafic, no en parlem. La persona es la ultima cosa de valor a la carretera, si algu es para en un pas zebra es que ha begut... no se perque els posen! D'altra banda son simpatics aquesta gent, deu ser perque no ens entenem :) la majoria no parlen res d'angles, aixo si, no tenen gaire paciencia. El menjar es molt bo i barat, si busques una mica. Ahir ens vam fer 12 ostres per 3,5 euros i uns pinxos de calamar. S'ha de pagar per tot, treuen profit de qualsevol parc, pagoda, i/o element curios de qualsevol naturalesa. Avui hem vist els gerrers de Xian Terracota, n'hi han molts i no se com s'ho fan per estar tan quiets :) i dema anem a veure la muralla Xina, que m'han dit que es molt llarga... jo si que... en fi, fins la proxima que se m'acaba la inspiracio.
PD: ahir vam embussar el WC, clar, aquesta gent menja tan light que els WC tenen els orificis petits!

Hong Kong

2007-04-26T16:42:00.000+01:00

This album is powered by BubbleShare - Add to my blog

Hongkong (sin ton ni son)

2007-04-17T14:22:00.000+01:00

NOIES!!!!
He trobat la millor ciutat del mon per anar de compres!!!!!!!!!!!!!!...com New york pero amb els preus de Barcelona (el que m'he atrevit a mirar...ahhh!!! Carmen i a mes a mes esta com una patena...pots anar al vater a qualsevol lloc i no cal carregar paper per...).

NNNNNOOOOOOOOOO! mes compres noooooooooo!!! si continuem aixi perdre les poques neurones que em queden i em quedare ja calvo del tot... com en Jordi Fi... Quin estres! ... per cert, aixo dels lavabos es veritat, aquests xinos son d'extrems, quan s'hi posen s'hi posen (no us hem comentat, pero, que la primera habitacio que vam veure semblava de les pelicules de terror japoneses, fosca, allargada, humida, un passadis amb un llit... i sorollets per tot arreu, quina por!
Acabem de veure l'espectacle luminico-musical de la bahia de Hongkong, molt MACO, i tambe el carrer de les estrelles asiatiques de cine, com a Hollywood!
Fina aviat!

Annapurna treek

2007-04-11T15:08:00.000+01:00

This album is powered by BubbleShare - Add to my blog

Felic any Nepali 2064!!!!!!

2007-04-11T12:23:00.000+01:00

Els speedy spaniards (com ens deien els americans) o didi i dai (com ens deia el nostre guia Modhu) han tornat del treeking pels Annapurnes, un mon per a gegants i gent amb una fortalesa mai vista (nomes cal pensar amb els gurkas, nepalis que estan dintre del exercit angles/Indi com a forca d'elit)... els porters carretegen fins a 45kg a l'esquena i nosaltres dos amb 11 i 14 kg cada un, patim com... be be nomes una micona....el Sergi ha perdut uns quilets...jo ni un, ara...menjava mes que una revora de riu... (com diuen a la meua terra).
El paisatge es una maravella, ja ho veureu a les fotos... pujar a mes de 5000m es dur perque la presio baixa un 50% i es nota molt la falta d'oxigen...encara que nosaltres vam tenir sort ens vam aclimatar rapidament... aixo si, gracies a la benediccio del "100 rupies Lama" (se li ha de donar la voluntat pero l'espavilat no accepta menys de 100 rps :))... el trekking no es complicat pero constant, ens vam trobar de tot, qui no esta tant en forma i per tant va mes lent i sol portar porters, i els forts com nosaltres :) que fan el que poden... les etapes son tan llargues com tu vols, ja que cada dos hores hi ha un poblet o una casa de te, fins i tot al pas...aixi que a vore si us animeu...val la pena!!! i a mes et poses en forma!!!...
Acabat el trekking ens proposem l'ardua tasca de tornar a la gran ciutat, amb la contaminacio i el soroll, a dormir tard (fins ara feiem de 6am a 8pm, com els nens petits), i no estem acostumats... sera que ens estem tornant "campestres" com diu la Lucia... no ho se, pero ja estem a Tamel (Kathmandu) i celebrant el cap d'any 2064... si es que hi ha cada sonat pel mon... Avui hem vist una ciutat de l'edad mitjana i es molt MACA, en fi, dema marxem cap a Xina a veure els futurs papas, Joan Pere i Elisenda, MOLTES FELICITATS!

Pd: Pingu/ Marta/ Jordi/ Cristina/ Judit: Gracies pels comentaris!
Assumpte Marta en proces... Tindras noticies aviat!

Ultims dies a l'India

2007-04-11T12:12:00.000+01:00

This album is powered by BubbleShare - Add to my blog

La india: etapa final / Nepal : the beginning

2007-03-20T16:46:00.000+01:00

Hola a tothom, homes i dones del carrer mireu no trepitjeu en Patufet...
Seguint els vostres comentaris hem corretgit alguns aspectes ortografics del blog (gracies Jordi), i afalagats per veure que algu se'l mira i n'espera actualitzacions (Lluis, Javi, Moi entre d'altres milions de persones :) , us fem saber que ja estem al Nepal... i aixo es una canya!
Ens hem tornat gent molt espiritual, reflexiva i calmada (no voliem que ens tanquessin a les garjoles de la India per estomacar algun Indi mes que pesat, exercici que comporta un grau de control que nomes s'assumeix despres de llargues hores de meditacio ininterrumompuda, entre olors diverses i colzes a la cara), i busquem una mica de tranquilitat :).
Es aqui, als llacs de Pokhara, com diu la canco d'Heroes del Silencio, on hem trobat momentaneament aquesta pau interior rodejats de natura... els arbres ens parlen amb les seves fulles mentre el sol ens escalfa molt.
Aixi que per no descansar massa ni entrar en un estat de letargia, d'aqui a 2 dies ens anem a fer el trekking dels Annapurnes, de 20 dies, amb un pas de 5400m, tot un repte per a dos aficionats com nosaltres, que despres de tant menjar vegetaria tenen el cos preparat per a sobreviure amb molt poc... :) Esperem tornar a contactar amb vosaltres :(

Referent a la India, ara que ja no hi som, l'hi comencem a trobar la seva magia:
l'ultima etapa de la india ha estat mes que curiosa...una rapida visita a Jaipur, ja que es una ciutat gran i especialment caotica...o ens ho va semblar (necesitavem un descanss!!!!) ... llavors cap al sur a la reserva natural de Ranthambore a veure "licantropitos i animalitos"... de reull vam veure un tigre en llibertat! ...un miracle, ja que feia 4 hores que voltavem amb el jeep i haviem vist quatre antilops...i uns quants ocells....jo vaig fer una dormideta i tot (Lucia, jo no... com a gran naturista que soc estava "ojo avizor" a veure que veia). I cap a Agra falta gent, on ens va passar l'anecdota del tren, jo vaig acabar en un vago de dones de cara a la paret, entre letrina i letrina, evitant el mareig entre "nauseas" per tanta olor deiguem-ne humana, per llavors sentir-nos com uns monitos del Zoo al ser observats per 30 persones al mig de l'estacio, a mig metre de la nostra cara, va ser tota una "experiencia religiosa" com diu l'enriquito. Finalment vam veure el Taj Mahal (que es impresionant) i despres vam anar a Benares. Aqui si que la India es brutal. Que explicar-vos, s'ha de veure. La India es un d'aquests paisos que personalment a mi em cansa pero que qualsevol que viatgi una mica, despres de veure altres paisos, crec que ha de visitar sens falta doncs es especial en moltes coses, un somriure permanent a la cara de la gent, i una naturalitat en la mort i en la pobresa com no he vist enlloc.

Pushkar

2007-03-08T08:42:00.000+01:00

This album is powered by BubbleShare - Add to my blog

Udaipur i Pushkar

2007-03-05T17:46:00.000+01:00

Despres de la ciutat blava de Jodhpur, la daurada de Jaisalmer i la blanca d'Udaipur (quants colors! que divertit!) hem arribat a Pushkar, la ciutat del "Canuto". Aqui tothom porta un colocon perpetu que ens permet intuir perque s'ha transformat en un centre de peregrinacio... peregrinacio hindu diuen els llibres... jo diria, i permeteu-me que em posi en temes historics, que hi peregrinen fins hi tot les vaques, que caminen pel carrer lliurement amb aquella mirada perduda de remugant que esta pensant en una altra cosa, com flipades...
En fi despres de la profunda interpretacio historica de la realitat actual, estem en una guesthouse regentada per una italiana que pel mati esta de mal humor i per la tarda es encantadora, tambe fuma a tutiplen. A la casa hi han 3 hippies mes i 2 americanes del bon rotllo que fan que la atmosfera sigui agradable... ho dinc per l'olor d'incens i altres que es respira per alla, sense parlar dels conillets i la tortuga, que avui ha plantat un "pi" davant de la porta que qualsevol diria que allo marronos tan gros no pot haver sortit d'un animal amb closca.
Hem trobat tres espanyolitos molt catxondos que s'assemblen als "joves", el pacifista (veo todo en blanco y negro...) i el regateador (le digo la mitad del precio y el cabron lo baja y se lo tengo que comprar, y ni lo queria) i el dicharachero (vamos a dejar huella en este pueblo...).
Ahir va ser la festa del color, happy Holy... vam sortir pel carrer, ens vam plantar a la placa del poble i una munio d'Indis cridant amb els ulls molt oberts (devien anar fumats tambe!) i obrint la boca com els canivals de la jungla em van arrancar la samarreta literament. Sort que al veure els meus supermuscles fibrats pel menjar vegetaria es van espantar i vaig poder respirar tranquil, despres de quedar pintat de negre (barreja de 8 colors=negre) de dalt a baix ... em vaig agafar a un d'ells i vaig acabar a la placa ballant musica tecno sota un sol de justicia del migdia, tipus "Matrix" pero mes animal... les dones a un canto si no volien ser grapejades, i no parlem de la Lucia, que amb els ulls rojos de pintura que picava com el chilli, molt divertit, molt divertit: en dos minuts em proposava tornar a l'hotel (L:clar aixo es una merda...les dones no poden fer res soles)

Be, ara ja marxem a dormir, i dema de bon mati farem una mica de Ioga.

2007-03-05T17:30:00.000+01:00

This album is powered by BubbleShare - Add to my blog

Rajastan

2007-02-28T11:57:00.001+01:00

Sembla que al contrari del que es suposaria....a l'entrar al desert la vida ha entrat en nosaltres.. :) ja era hora!!!...be ens trovem a l’estat del Rajastan...La terra dels reis, historicament dominada pels Rajputs (paraula en sanscrit que significa fill de rei)…Els Rajputs eren o mes aviat son indues de la casta dels guerres encara que tambe n’hi han de musulmans….hem vist el temple de les rates a Bikaner…diguem que es curios… a mes de sopar al palau de Lalgarh i visitar el fort Junagarh...la ciutat daurada de Jaisalmer...una ciutat preciosa en mig de l'arid desert, i que evoca la magia de les rutes commercials a traves del desert... la ciutat blava, Jodhpur amb el seu impressionant fort, on a mes vam poder gaudir d’una obra de Shakespeare dintre de les seves muralles….i en aquests moments ens trovem a Udaipur, la ciutat mes romantica del Rajastan, segons la guia ….be si que ho es una mica romantica i a mes la mes neta que hem trovat…rodejada de muntanyes s’erigeix al costat d’un llac enorme (llac Pichola) tot bordejat de palaus i edificis de color marfil ...en una de les illes del llac els Rajputs van crear un palau que a l’ocupar tota l’illa sembla que surgeixi de les profunditats....aixi que vist la bellesa i tranquilitat que es respira hem decidit quedar-nos uns quants dies per descansar.

India:Bikaner, Jaisalmer i Jodhpur

2007-02-26T15:41:00.000+01:00

This album is powered by BubbleShare - Add to my blog

Wola, soy Coco!

2007-02-20T18:11:00.000+01:00

Hola a tothom,
Desde Bikaner Radjastan India el "reportero mas dicharachero Sergi Epi " i la "intrepida amazona Lucia Blas" retransmitint en directe les ultimes noticies d'aquesta ciutat poc neta i molt olorosa (donem gracies al senyor que es hivern perque si no ens hauriem de posar aquelles gotes d'alcohol que utilitzen els forenses per a les autopsies, pero en fi… tot sigui per la cultura).

De salut… be! Jo lleuger I ella compacta, moltes hores de bus I tren pero tambe estances prolongades als llocs que ens agraden. Ens dedicarem a fer gran part del Radjastan, d’on son originaris els Rajputes (casta d’indus guerrers) I els seus liders, els marajas.

La India esta resultant bastant dura, es un pais on has de lluitar cada dia doncs normalment les ciutats o pobles I la seva gent son complexos, cosa que sumat al trafic que es una bogeria (val mes que no et despistis o se t’emporta una moto, un camell amb cara arrogant o una d’aquestes vaques sagrades) …digue’m tiquis-miquis… pero resulta cansat. D’altra banda cada ciutat es una explossio de colors I vida trepidant que realment impacta, una gent amable I d’altra pillastre, una mica de fam I bruticia, sota l’atmosfera de l’hinduisme, el sijisme I el mon musulma, una bona barreja com us podeu imaginar… (rodoli!)

Us deixem fins la proxima, bona nit!

India: Cachemira, Punjab, Haryana, Rajastan

2007-02-20T17:18:00.000+01:00

This album is powered by BubbleShare - Add to my blog

Un pequeno tibet en la india (McLeod Ganj)

2007-02-12T11:21:00.000+01:00

Llegamos a McLeod Ganj ayer a las 11pm despues de dos dias de autobus...lo mas cutre que os podais imaginar...No ha parado de llover desde el primer dia...hasta dentro del autobus :).
Bueno ahora ya estamos donde queriamos asi que nos quedaremos unos dias (espero)...ha hacer meditacion y recuperar fuerzas...nos han dicho que el Dalai Lama esta aqui, a ver si lo vemos....Emi te encantaria...Por fin hemos encontrado turistas!!!.

La india parecia en la distancia un pais de bello y interesante...no puedo decir que sea lo que esperava...no sere una de estas personas que vuelva a la india....al menos de momento....la gente es amable en general si no es que quieran sacarte lo que pueden...parece la postguerra...todo esta decrepito...no cuidan mas que cuatro cosas a las que le dan una importancia a veces no merecida...bueno, espero que al final de nuestro viaje por la india hayamos aprendido a apreciar la belleza de esta tierra :)

Ja som a Delhi i ja no som a Delhi

2007-02-08T13:03:00.000+01:00

Despres d,un curs accelerat de meditacio ya som i no som a on som, es a dir, ja hem arribat a Delhi pero ara estem al Cachemir Indi per una serie de circumstancies. La veritat es que sembla la pelicula del "show de Truman", doncs no hi han gaires sortides d,aquest poble, aixo si, estem en un vaixell Deluxe a la vora del llac, pero sense llencols nets i amb molts mosquits... es la India.
Hem dormit amb una familia India amb "4 milions de persones, pares, fills i nets" .... una bona oportunita i molt curios, pero de moment no tornarem.
Fins aviat, a veure si trobem un bar que aixo sembla la guerra...

PD.
Hola jordi, com va la nena?
Lluis, aixo del compte enrera no esta malament?! ja han passat 4 dies?!
David, mal parit.... com va anar la cita? hehe

2007-01-25T11:23:00.000+01:00

Moltes gracies per la creació d'aquest blog per al nostre viatge a Marta i Lluis. Uns amics dels que n'hi han pocs.