martes, 20 de marzo de 2007

La india: etapa final / Nepal : the beginning

Hola a tothom, homes i dones del carrer mireu no trepitjeu en Patufet...
Seguint els vostres comentaris hem corretgit alguns aspectes ortografics del blog (gracies Jordi), i afalagats per veure que algu se'l mira i n'espera actualitzacions (Lluis, Javi, Moi entre d'altres milions de persones :) , us fem saber que ja estem al Nepal... i aixo es una canya!
Ens hem tornat gent molt espiritual, reflexiva i calmada (no voliem que ens tanquessin a les garjoles de la India per estomacar algun Indi mes que pesat, exercici que comporta un grau de control que nomes s'assumeix despres de llargues hores de meditacio ininterrumompuda, entre olors diverses i colzes a la cara), i busquem una mica de tranquilitat :).
Es aqui, als llacs de Pokhara, com diu la canco d'Heroes del Silencio, on hem trobat momentaneament aquesta pau interior rodejats de natura... els arbres ens parlen amb les seves fulles mentre el sol ens escalfa molt.
Aixi que per no descansar massa ni entrar en un estat de letargia, d'aqui a 2 dies ens anem a fer el trekking dels Annapurnes, de 20 dies, amb un pas de 5400m, tot un repte per a dos aficionats com nosaltres, que despres de tant menjar vegetaria tenen el cos preparat per a sobreviure amb molt poc... :) Esperem tornar a contactar amb vosaltres :(

Referent a la India, ara que ja no hi som, l'hi comencem a trobar la seva magia:
l'ultima etapa de la india ha estat mes que curiosa...una rapida visita a Jaipur, ja que es una ciutat gran i especialment caotica...o ens ho va semblar (necesitavem un descanss!!!!) ... llavors cap al sur a la reserva natural de Ranthambore a veure "licantropitos i animalitos"... de reull vam veure un tigre en llibertat! ...un miracle, ja que feia 4 hores que voltavem amb el jeep i haviem vist quatre antilops...i uns quants ocells....jo vaig fer una dormideta i tot (Lucia, jo no... com a gran naturista que soc estava "ojo avizor" a veure que veia). I cap a Agra falta gent, on ens va passar l'anecdota del tren, jo vaig acabar en un vago de dones de cara a la paret, entre letrina i letrina, evitant el mareig entre "nauseas" per tanta olor deiguem-ne humana, per llavors sentir-nos com uns monitos del Zoo al ser observats per 30 persones al mig de l'estacio, a mig metre de la nostra cara, va ser tota una "experiencia religiosa" com diu l'enriquito. Finalment vam veure el Taj Mahal (que es impresionant) i despres vam anar a Benares. Aqui si que la India es brutal. Que explicar-vos, s'ha de veure. La India es un d'aquests paisos que personalment a mi em cansa pero que qualsevol que viatgi una mica, despres de veure altres paisos, crec que ha de visitar sens falta doncs es especial en moltes coses, un somriure permanent a la cara de la gent, i una naturalitat en la mort i en la pobresa com no he vist enlloc.

5 comentarios:

Pingu dijo...

Molta sort en lo trekking!! pq suposo q ara estareu uns quants dies sense donar senyals de vida, a no ser q los nepalis haguen montat un Cibercafe a ja dalt a la Muntanya.

Rés + B7S desde TURTOSA!!

Cristina dijo...

Volem fotos del Taj Mahal!!!

Anónimo dijo...

Bon dia des de Calaf.

5400 metres són més dels que hi ha a les gúbies, no?

Em recorda aquella escena de la primera part del Señor de Los Anillos

Jordi F

Una abraçada

Anónimo dijo...

Eix, Hola a tots dos, bé Sergi, soc la Judit, de casualitat, o no m'han arribat les vostres aventures pel món i estic "flipan" només dir-vos que es fantástic que t'expliquin d'aquesta manera els viatges i veure les fotos és impresionant. Se que fa mil anys que no ens veiem pero m'alegra saber que estás, esteu, tant bé. I si, la gent llegeix el blog, almenys jo, esperant les fotos. Una abraçada!

Anónimo dijo...

Hola Sergi. soc en Joan. Espero que després de la pujada no hi hagi cap pega a pujar a peu a Montserrat...;-D)))).
Quan arribeu a dalt proveu de fer una foto d'aquelles 360 graus. Deu ser genial. (a més el só del vent...Sensorround 10.1).
Que vagi bé i compte amb el yeti.
una abraçada