miércoles, 17 de octubre de 2007

203 dies ++

Hola, hola, hola, estimats amics i amigues que ens heu seguit pel blog...
Això s'ha acabat! seguint el que diuen les dites: tot el que comença acaba, o tot el que puja baixa, o "dura lo que dura dura"... i no som nosaltres qui les desvirtuarem... tot i que no hi estem del tot d'acord. L'univers te fi? puc omplir el meu cap i no poder aprendre res més? l'energia s'acaba? quanta estona puc aguantar sense anar al lavabo? i que collons vull dir amb tot això? Doncs que un viatge es porta per dins, no és un lloc o una hora... és una sensació de llibertat, un estat d'ànim, un bon rotllo, un somriure permanent, és vida, és tu mateix multiplicat per mil! diríem que és com un encanteri que es pot fer desde casa: t'agafes un dia amb sol i t'estires a l'herba escoltant els sorolls de la natura mentres mires el cel blau, el contacte amb la terra i l'aire fresc que et fan sentir bé, molt bé... llavors graves aquesta imatge al cervell i portes la sensació sempre dins teu, plogui, nevi, faci boira, troni o sigui fosc... i així interiorment pots estar viatjant sempre, vivint la mateixa sensació .. és més barat i no té efectes secundaris, però requereix d'un esforç que a mesura que practiques es fa cada cop més fàcil, perquè passa a formar part de tu mateix... el viatjar no acaba mai...

Ha estat fantàstic: Hem vist, tocat, ensumat, olorat, menjat, dormit, sentat, cagat, banyat, caminat, cansat, cantat, somrigut, rigut, plorat, patit, conegut, viscut, evolucionat, experimentat, viatjat, arriscat, estudiat, après, acomiadat, inspirat, i sobretot comprat a TOT ARREU :) Ens hem trobat gent de tots colors, formes, mides i olors, creències i pensaments, com en un gran zoo humà. Hem canviat? Doncs una mica si... com a parella mai havíem estat tan bé i com a persona em sento més tranquil i content que mai, que duri! :)

Apart de la filosofada, el viatge físic si que ha acabat i tot i que cap al final la Lucia enyorava casa seu, estem d'acord en que ja hi tornariem a ser, viatjant de nou, més experimentats que abans i menys que demà, disfrutant de la llibertat absoluta i de les aventures que se'ns dibuixin pel camí. Apart de tot també s'ha de reconèixer que mentre viatges com ho fem nosaltres no tenim responsabilitats, fet que ens allibera del món actual en el que vivim.
Ara però és el moment de tocar de peus a terra, així que per començar en tenim prou amb iniciar una nova vida a Vic i treballar-nos el futur de nou, dins de la societat benestant on vivim ... o més aviat una mica esclavitzada; que hi farem!... no crec tampoc que ens agradés viure com els indis o com els africans, estem ja moldejats d'una altra manera... o potser no? En fi, cadascú té la seva opinió al respecte, pel que a fa a mi crec que podem viure com escollim viure, i no pas al contrari, que sense adonar-nos vivim com la gran massa ens fa viure.

Fins la pròxima!

3 comentarios:

Unknown dijo...

Hola Parella, em dic Axel Rosell. He estat seguint el vostre viatge arrel de mirar sovint la volta que feien els de "un paseo por el mundo" els quals conèc del meu poble.
Crec que heu fet un viatge increible, dificilment explicable amb paraules. Per això he seguit molt les vostres fotos, excel.lents, per cert.
M'agradarïa poder tenir contacte amb vosaltres, ja que possiblement viatjaré a Bali i crec que sou els idonis per donar.me algun consell.
El meu correu ( axelrosell92@hotmail.com)
Gràcies

Anónimo dijo...

Ja heu tornat!!!!. Aixó es tota una experiència, s'ha de tindre valor per fer-ho. Com diuen els americans "congratulations" i no perdeu aquesta anima de viure.
Juan Nuñez

Anónimo dijo...

potrebo, da preverijo:)